Colombia - Menú

Lugar con solera, se ve por la fotos que tiene por la pared. Ambiente tranquilo para hacer el vermut . Y buena música de fondo leer más Lugar con solera, se ve por la fotos que tiene por la pared. Ambiente tranquilo para hacer el vermut . Y buena música de fondo

Em dic Ignasi Millet Bonaventura, fill de la Mercè Bonaventura Porta, i el meu avi nascut el 1887 Francesc Bonaventura i Ricard, casat amb MA Antònia Porta Ten,... leer más Em dic Ignasi Millet Bonaventura, fill de la Mercè Bonaventura Porta, i el meu avi nascut el 1887 Francesc Bonaventura i Ricard, casat amb MA Antònia Porta Ten, vivien en el carrer Liuva nº 33 -2° cantonada amb el carrer Peronella. Els meus pares vivien a Sant Cugat del Vallès. I Jo passava llargues temporades a casa els avis, recordo com anàvem el diumenge, sortint de missa dels “Padres” o de la Plaça Orfila, a fer el vermut al Bar Colòmbia, carai quin Sr. Bar cafeteria, tenia unes taules fora, a la Rambla que era el final amb el carrer Gran de Sant Andreu, a la cantonada tenia aquella barra que donava a fora fen xamfrà i aquella barra de marbre que servien a dins i a fora, amb aquells tendals a ratlles si no recordo mal, grogues i negres. L' avi “Francisco” era tot un Sr. Elegant i vidu de molt jove amb 6 filles. Ell era encarregat de Can Ricart, vivíem en aquell segon pis del carrer Liuva. Com recordo la pastisseria Mora, i els cinemes Odèon i el de més amunt, Les piscines de El Club Natació Sant Andreu, agafàvem unes taules, et picaven els dits si agafaves més olives de les quals et tocaven, o patates xips, de petit amb 8 anys em deixaven prendre una «Mirinda» de taronja o llimona, de més gran una Coca-Cola, i recordo tan bé el cafè Colòmbia, amb els seus cambrers amb vestit blanc i botons platejats, i un davantal i la safata sempre a la mà com cal, les meves tietes, la tieta Aurora, era la gran, tenia només un pulmó i ella va quedar soltera per cuidar, a l'avi Francisco, al “papà” com es deia abans. El Cafè Colòmbia, a l' altre cantonada la Farmàcia Castellanos, més amunt del Cafè Colòmbia, l' acera de la Pegaso i havia una merceria que en deien a Can Trompeta, amb un Sr. tot tocat i posat de maneres amanerades… quins records d' aquell «Santa Andreu» amb el inolvidable Cafè Colòmbia i les seves taules de marbre al final de la rambla de Fabra i Puig. Visca el Cafè Colòmbia. I el seu aire afrancesat, d' aquells temps que tothom anava a toc de la Sirena de Can Fabra, Can Ricard, La Pegaso, no ho oblidaré mai, forma part de la meva genètica del record de quant era un nano i anava els caps de setmana i els estius a Sant Andreu.